Immobles llogats només una part de l’any

Recentment el Tribunal Suprem ha dictat una sentència sobre els immobles que estan llogats només durant una part de l’any. La sentència fixa els criteris següents:

• Per aquells períodes en què l’immoble no estigui llogat, l’arrendador sempre s’ha d’imputar una renda immobiliària (tot i que la intenció sigui llogar-lo el més aviat possible). Tot immoble que no sigui l’habitatge habitual és susceptible de generar una renda o un ingrés, de manera que la simple possibilitat d’obtenir aquesta renda queda gravada a l’IRPF, amb un mínim equivalent al 2 % o a l’1,1 % del valor cadastral (segons els anys que faci que aquest valor es va revisar).

• D’altra banda, pel temps en què l’immoble no genera rendiment no es poden deduir les despeses anuals (com l’BI, les assegurances, les despeses de comunitat, els subministres, etc.). Perquè siguin deduïbles, s’han de reportar en períodes en què es generin ingressos. Així doncs, la part d’aquestes despeses proporcional als dies de l’any que l’immoble hagi estat buit no és deduïble (i el mateix s’ha d’entendre respecte dels interessos i les amortitzacions).

Respecte a les reparacions, el Tribunal no es pronuncia. Però aquest tipus de despeses sí que estan clarament correlacionades amb els ingressos que s’obtindran després, un cop s’iniciï el lloguer, per la qual cosa sí que es poden considerar despeses deduïbles.